Derrama a la comunitat de propietaris: qui paga si vens o llogues

Derrama en la comunidad de propietarios: presupuesto de obras, calculadora y muestras de fachada sobre una mesa con vistas al mar
Actualitzat el novembre de 2026Codi civil de Catalunya, llibre cinquè · text consolidat del BOE

Qui paga la derrama de la comunitat de propietaris si vens o llogues el pis? Davant la comunitat respon sempre el propietari en el moment en què se li reclama, i a Catalunya el pis queda afectat per les quotes pendents de l’any en curs i dels quatre anteriors, encara que canviï d’amo. Com es reparteix després entre venedor i comprador, o entre propietari i llogater, depèn del que hàgiu pactat per escrit. T’ho expliquem amb el text de la llei al davant.

En 60 segons

  • Què és: una quota extraordinària que aprova la junta per pagar una despesa que no cap al pressupost ordinari (obres, reparacions, una instal·lació nova).
  • Llei aplicable: a Catalunya, el llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, no la Llei de propietat horitzontal estatal.
  • Si vens: el pis respon del que es degui a la comunitat de l’any en curs i dels quatre anys anteriors, també davant el nou propietari (art. 553-5.1).
  • En vendre: el venedor ha d’aportar un certificat de la comunitat que inclou les derrames aprovades però pendents de venciment (art. 553-5.2).
  • Si llogues: la comunitat cobra al propietari. Que el llogater assumeixi alguna despesa de comunitat depèn del contracte i dels límits de la LAU.
  • Consell: si hi ha una derrama aprovada o en estudi, deixa per escrit a les arres o a l’escriptura qui la paga.
4 anysanteriors (més l’any en curs) dels quals respon el pis
1 mesperquè qui no va votar s’hi oposi per escrit
5 %de les despeses comunes, mínim per al fons de reserva

01Què és una derrama a la comunitat de propietaris?

Una derrama és un pagament extraordinari que la comunitat demana als propietaris, a part de la quota mensual o trimestral. Serveix per cobrir una despesa concreta que el pressupost ordinari no pot assumir: rehabilitar la façana, canviar la coberta, reparar baixants, instal·lar un ascensor o adaptar el portal.

Quant paga cada propietari ho fixa l’acord de la junta, repartit segons la quota que li correspongui. Ho diu l’article 553-4 del Codi civil de Catalunya:

Artículo 553-4.2 CCCat (versió castellana del BOE). «El importe de la contribución de cada propietario a los gastos comunes, ordinarios y extraordinarios, y al fondo de reserva es el que resulta del acuerdo de la junta y de la liquidación de la deuda según la cuota que corresponda.»

Compte

A Catalunya, a les comunitats de propietaris no s’hi aplica la Llei de propietat horitzontal estatal: la norma és el llibre cinquè del Codi civil de Catalunya. Si llegeixes a internet articles «de la LPH» sobre derrames, comprova que parlin de Catalunya.

02Com s’aprova una derrama

La derrama s’aprova en junta de propietaris, amb l’assumpte inclòs a l’ordre del dia. Les obres de reparació i conservació i el pressupost s’aproven, en general, per majoria simple dels propietaris que voten, que alhora ha de representar la majoria simple de les seves quotes (art. 553-25.2). Les obres que afecten l’estructura o la configuració exterior i no són obligatòries poden necessitar 4/5 (art. 553-26.2.b). Ho tens explicat amb les cites literals a la nostra guia sobre la junta de propietaris a Catalunya.

  1. La presidència convoca la junta amb la derrama a l’ordre del dia i, normalment, amb els pressupostos de l’obra.
  2. La junta vota l’obra, l’import total, el repartiment per quotes i els terminis de pagament.
  3. L’acta s’envia a tots els propietaris. Des d’aquell moment corren els terminis per oposar-s’hi o impugnar.
  4. L’administració emet els rebuts de la derrama segons el calendari aprovat.
Data clau

Fixa’t en dues dates de l’acta: el dia que es va aprovar la derrama i el dia que venç cada termini. Són les que necessitaràs si vens o llogues el pis a mitja obra.

03Derrama i venda del pis: qui paga?

Aquest és el dubte més habitual: s’aprova una derrama i, al cap de pocs mesos, vens el pis. Cal separar dos plans.

Davant la comunitat: el pis respon

La comunitat no ha d’esperar a veure què han pactat venedor i comprador. El Codi civil de Catalunya estableix una afecció real: el mateix pis respon dels deutes amb la comunitat, encara que els hagi deixat l’amo anterior.

Artículo 553-5 del Código civil de Cataluña (versió castellana del BOE). «1. Los elementos privativos están afectados con carácter real y responden del pago de los importes que deben los titulares, así como los anteriores titulares, por razón de los gastos comunes, ordinarios o extraordinarios, y por el fondo de reserva, que correspondan a la parte vencida del año en curso y a los cuatro años inmediatamente anteriores, contados del 1 de enero al 31 de diciembre, sin perjuicio, si procede, de la responsabilidad de quien transmite. 2. Los transmitentes de un elemento privativo deben declarar que están al corriente de los pagos que les corresponden o, si procede, deben especificar los que tienen pendientes y deben aportar un certificado relativo al estado de sus deudas con la comunidad, expedido por quien ejerce la secretaría, en el que deben constar, además, los gastos comunes, ordinarios y extraordinarios, y las aportaciones al fondo de reserva aprobados pero pendientes de vencimiento. Sin esta manifestación y esta aportación no puede otorgarse la escritura pública, salvo que las partes renuncien expresamente a ellas. En cualquier caso, sin perjuicio de la afección real establecida por el apartado 1, el transmitente responde de la deuda que tiene con la comunidad en el momento de la transmisión.»

Què vol dir a la pràctica:

Despeses extraordinàries inclosesL’afecció cobreix les despeses comunes «ordinàries o extraordinàries»: les derrames hi entren.
Només el que ha vençutParla de la «part vençuda» de l’any en curs i dels quatre anteriors. Els terminis de la derrama que vencin després de la venda no són deute de l’amo anterior davant la comunitat.
El venedor no se n’alliberaL’afecció és «sense perjudici» de la responsabilitat de qui ven: el comprador que paga deutes del venedor els hi pot reclamar.
Certificat amb les derrames futuresEl certificat de la secretaria ha de recollir també les derrames aprovades que encara no han vençut. Sense ell no se signa l’escriptura, llevat de renúncia expressa de les parts.
Atenció

L’article 553-5 obliga que el comprador conegui les derrames aprovades i pendents, però no diu com es reparteixen venedor i comprador els terminis que vencen després de la venda. Això es decideix al contracte. Si no es pacta res, el previsible és que la comunitat giri els rebuts que vagin vencent al nou propietari. I no renunciïs al certificat: és la teva manera de saber què hi ha pendent.

Si estàs comprant, el certificat de la comunitat és un dels documents imprescindibles. El repassem, amb la resta de papers, a la guia per comprar casa a Altafulla.

04Com pactar la derrama entre venedor i comprador

Com que la llei deixa llibertat, l’important és escriure-ho. Aquestes són les fórmules més habituals:

SituacióOpció habitualOn deixar-ho escrit
Derrama aprovada i ja vençudaVenedorEs paga abans de signar; el certificat ha de sortir a zero
Derrama aprovada amb terminis futursA pactarArres i escriptura: qui paga els terminis pendents, o descompte en el preu
Obra en estudi, sense aprovarA pactarArres: obligació d’informar i què passa si s’aprova abans de l’escriptura
Derrama aprovada després de l’escripturaCompradorJa és el propietari quan s’acorda
  1. Demana a l’administració el certificat de deutes i pregunta expressament si hi ha derrames aprovades o previstes.
  2. Demana les actes de les últimes juntes: és on apareixen les obres en estudi.
  3. Deixa el repartiment al contracte d’arres i repeteix-lo a l’escriptura.
  4. Si el venedor assumeix terminis futurs, valora retenir aquest import del preu a la signatura.

Estàs pensant a vendre? A la nostra pàgina per comprar o vendre casa o pis a Altafulla t’expliquem com treballem, i amb la valoració gratuïta del teu immoble pots saber quant val abans de decidir.

05Derrama amb el pis llogat: la paga el llogater?

La comunitat sempre cobra al propietari: el llogater no és membre de la comunitat. Una altra cosa és si el propietari pot repercutir aquesta despesa al llogater. Això depèn del contracte i del que permet la Llei d’arrendaments urbans (LAU).

Artículo 20.1 LAU (redacció vigent des del 8 d’octubre de 2026). «Las partes podrán pactar que los gastos generales para el adecuado sostenimiento del inmueble, sus servicios, cargas y responsabilidades que no sean susceptibles de individualización y que correspondan a la vivienda arrendada o a sus accesorios, sean a cargo del arrendatario. […] En edificios en régimen de propiedad horizontal los gastos serán los que correspondan a la finca arrendada en función de su cuota de participación. […] Para su validez, este pacto deberá constar por escrito y determinar el importe anual de dichos gastos a la fecha del contrato.»

Artículo 21.1 LAU. «El arrendador está obligado a realizar, sin derecho a elevar por ello la renta, todas las reparaciones que sean necesarias para conservar la vivienda en las condiciones de habitabilidad para servir al uso convenido, salvo cuando el deterioro de cuya reparación se trate sea imputable al arrendatario a tenor de lo dispuesto en los artículos 1.563 y 1.564 del Código Civil.»

El que paga el propietariLa derrama davant la comunitat i les reparacions necessàries per conservar l’habitatge habitable, sense poder apujar per això la renda (art. 21.1 LAU).
El que pot assumir el llogaterLes despeses generals de comunitat només si es pacta per escrit i amb l’import anual fixat a la data del contracte (art. 20.1 LAU). Una derrama aprovada després no forma part d’aquest import pactat.
A la pràctica

Si ets llogater i et reclamen una derrama, llegeix la clàusula de despeses del teu contracte. Si ets propietari, compta amb la derrama com un cost de l’habitatge. Si llogues a Altafulla, a la nostra pàgina de lloguer a Altafulla tot l’any t’expliquem com gestionem els contractes, i a la guia com llogar el teu pis a Catalunya tens els passos complets.

06Derrama i fons de reserva

El fons de reserva és un estalvi obligatori de la comunitat. Amb autorització de la junta es pot fer servir per a obres extraordinàries de conservació, reparació o rehabilitació, cosa que redueix o evita la derrama (art. 553-6.3). L’article 553-5 citat inclou també el fons de reserva entre les quantitats de les quals respon el pis.

Artículo 553-6.1 y 2 CCCat (versió castellana del BOE). «1. En el presupuesto de la comunidad debe figurar una cantidad no inferior al 5 % de los gastos comunes destinada a la constitución de un fondo de reserva. 2. La titularidad del fondo de reserva es de todos los propietarios y el fondo queda afectado a la comunidad sin que ningún propietario tenga derecho a reclamar su devolución en el momento de la enajenación del elemento privativo.»

En vendre

El que has aportat al fons de reserva no es retorna en vendre el pis: es queda a la comunitat.

07Puc negar-me a pagar una derrama?

Una derrama aprovada vàlidament obliga tothom, també els qui van votar en contra o no van anar a la junta. Hi ha dues vies per no pagar-la o discutir-la, i totes dues tenen termini:

✍

Oposar-s’hi per escrit

Si no vas participar en la votació, tens un mes des de la notificació per oposar-t’hi, a efectes d’impugnar i, quan es tracta de noves instal·lacions o serveis comuns, de l’exoneració del pagament (arts. 553-25.6 i 553-30.2).

⚖

Impugnar l’acord

Davant el jutjat, en tres mesos o un any des de la notificació de l’acta, segons el motiu (art. 553-31.4).

Artículo 553-25.6 CCCat (versió castellana del BOE). «A los efectos únicamente de la legitimación para la impugnación de los acuerdos y la exoneración del pago de gastos para nuevas instalaciones o servicios comunes, los propietarios que no han participado en la votación se pueden oponer al acuerdo por medio de un escrito enviado a la secretaría, por cualquier medio fehaciente, en el plazo de un mes desde que les ha sido notificado. Si una vez pasado el mes no han enviado el escrito de oposición, se considera que se adhieren al acuerdo.»

Artículo 553-30.1 y 2 CCCat (versió castellana del BOE). «1. Los acuerdos adoptados por la junta son obligatorios y vinculan a todos los propietarios, incluso a los disidentes. 2. No obstante lo que establece el apartado 1, los propietarios disidentes no están obligados a satisfacer los gastos originados por las nuevas instalaciones o nuevos servicios comunes que no sean exigibles de acuerdo con la ley si el valor total del gasto acordado es superior a la cuarta parte del presupuesto anual vigente de la comunidad una vez descontadas las subvenciones o las ayudas públicas y los costes derivados de la obtención de crédito necesario con entidades financieras. […]»

Important

L’exoneració només és possible per a noves instal·lacions o serveis comuns no exigibles per llei el cost dels quals superi la quarta part del pressupost anual, i qui no paga no els pot fer servir llevat que aboni després la seva part. El mateix article preveu regles diferents per a la supressió de barreres arquitectòniques i per a les obres d’eficiència energètica o renovables (art. 553-30.3 i 4). Una derrama per reparar o conservar l’edifici no hi entra. I qui deixa de pagar es converteix en deutor de la comunitat, amb el que això suposa per votar a la junta (art. 553-24.1) i per a l’afecció del pis.

08Llista de comprovació abans de signar

Si vens o compres

Si llogues

09Mites sobre les derrames

«Si venc el pis, els deutes amb la comunitat es queden amb mi i el comprador no té cap problema»

FalsEl pis respon del que ha vençut l’any en curs i els quatre anteriors, també davant el nou propietari (art. 553-5.1). Després el comprador pot reclamar al venedor.

«Com que vaig votar en contra, no he de pagar la derrama»

FalsEls acords obliguen també els dissidents (art. 553-30.1). L’exoneració només existeix per a noves instal·lacions o serveis no exigibles que superin la quarta part del pressupost anual (art. 553-30.2).

«La derrama la paga qui és propietari el dia que s’aprova»

FalsLa llei no ho diu així. Davant la comunitat compta qui és propietari quan venç cada termini, amb l’afecció de l’art. 553-5. Entre venedor i comprador, el que pactin.

«En vendre, el venedor ha d’aportar un certificat de la comunitat»

CertHa d’aportar el certificat de la secretaria, amb les derrames aprovades pendents de vèncer. Sense ell no s’atorga l’escriptura, llevat de renúncia expressa (art. 553-5.2).

«El que vaig pagar al fons de reserva m’ho retornen en vendre»

FalsEl fons queda afectat a la comunitat i ningú no en pot reclamar la devolució en vendre (art. 553-6.2).

«La comunitat pot cobrar la derrama directament al llogater»

FalsLa comunitat es dirigeix al propietari. Si el llogater assumeix alguna despesa, és pel seu contracte amb el propietari.

Vendràs o llogaràs un pis amb derrames pendents?

A Fincas Bonet som administradors de finques i immobiliària a Altafulla i Barcelona: revisem les actes, demanem el certificat de la comunitat i t’ajudem a deixar-ho ben pactat. L’assessorament inicial és gratuït.

Fonts: Llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya (BOE-A-2006-11130), text consolidat, arts. 553-4, 553-5, 553-6, 553-24, 553-25, 553-26, 553-30 i 553-31 · Llei 29/1994, d’arrendaments urbans (BOE-A-1994-26003), text consolidat, arts. 20 (redacció vigent des del 8 d’octubre de 2026) i 21. Textos consolidats consultats a l’API de legislació consolidada del BOE el 14 de novembre de 2026. Escrita per Alejandro Bonet Macías, administrador de finques col·legiat (CAFBL núm. C0006876) i agent immobiliari (AICAT núm. 13950).